31 de juliol de 2026 · Manifest veïnal
Manifest veïnal sobre l’aprovació de la Modificació Puntual núm. 25
El 31 de juliol de 2026 es va aprovar la Modificació Puntual núm. 25. Per a molts serà una modificació urbanística més. Per a nosaltres no ho és.
No va arribar amb grans titulars ni amb discursos solemnes. Va arribar com un punt més en un ordre del dia, com un expedient, com unes sigles que quasi ningú entén.
Però darrere d’aquestes paraules fredes està el nostre poble. Estan els nostres carrers. Està la memòria de qui va viure ací abans que nosaltres. I està també la pregunta de quin Sant Joan volem deixar als nostres fills.
S’ha permés una solució urbanística excepcional en una parcel·la concreta, al costat del casc històric, amb una planta àtic que abans no estava prevista, sota la justificació de conservar uns pins i ampliar una zona verda.
Quan un poble comença a tractar la seua història com un obstacle, alguna cosa es trenca.
Si una norma diu que no hi ha àtics, el normal seria que no n’hi haguera. Si es canvia el planejament per a permetre’ls, el normal seria explicar-ho molt bé. Si es fa per interés públic, el normal seria facilitar tota la documentació.
Ens van dir que calia participar, organitzar-se, crear una associació, presentar al·legacions i utilitzar els canals legals. Ho vam fer. Vam llegir documents, vam demanar informació, vam preguntar i vam al·legar.
I vam descobrir una cosa trista: la participació ciutadana agrada molt quan no molesta. Quan és una foto o una reunió amable, agrada. Quan els veïns pregunten de veritat i demanen documents, ja no agrada tant.
No tenim despatxos, ni promotores darrere, ni interessos econòmics en un solar. Tenim un carrer, cases antigues, memòria, preocupació i dret a dir que alguna cosa no ens sembla bé.
Això no va només de dos pins. Va de com es decideix el futur de Sant Joan. Va de si el casc històric importa de veritat o només quan queda bonic en els fullets. Va de si les normes urbanístiques valen per a tots.
Això no va només de dos pins. Va de com es decideix el futur de Sant Joan.
Ens preocupa que no hi haja una visió de poble i que no s’estiga pensant en el Sant Joan de dins de 20 anys.
Nosaltres vam avisar, vam preguntar, vam demanar documentació i vam presentar al·legacions. Vam dir que hi havia dubtes seriosos i que faltaven explicacions.
No volem exagerar ni acusar sense proves. Però sí dir clarament que, al nostre judici, el resultat d’aquesta modificació sembla afavorir especialment la viabilitat d’una actuació urbanística concreta, i ens preocupa que l’interés general no haja quedat prou protegit.
Sant Joan no és només sòl, edificabilitat o metres quadrats. És el carrer Sant Josep, el carrer Major, el casc antic, les cases baixes, les façanes senzilles i la memòria dels nostres majors.
El 14 d’agost, la Nit en Vela omplirà el casc històric de llum, música i discursos sobre patrimoni, poble, cultura i participació. Eixos mateixos carrers ja hauran vist aprovada una modificació que molts veïns considerem profundament injusta.
Un poble no es destrueix de colp. Es destrueix a poc a poc.
Açò va amb tots. Demà pot ser un altre carrer, un altre solar, un altre expedient i una altra peça del poble que desapareix sense que quasi ningú se n’adone.
Ojalà Sant Joan pensara més en el seu futur que en tancar expedients. Un poble no es destrueix de colp: es destrueix a poc a poc, expedient a expedient, silenci a silenci.